dilluns, 30 de març del 2015

Caça il·legal de lluers i possible tràfic

Al món existeix gran diversitat de persones, en l'àmbit mediambiental n'hi ha de tres tipus: sensibilitzades, indiferents i destructives. Ser mediambientalment destructiu sol anar acompanyat d'un egoisme extrem i d'unes certes limitacions cerebrals que revoquen inevitablement en una falta de coneixement de tot allò que t'envolta, característica que comporta una manca de respecte extrema, tant per la natura, com pel món en general. Malauradament, el veí més pròxim de la nostra segona residència n'és un clar exemple.

Nosaltres (qui hagi llegit el bloc ja ho sabrà) portem força anys mantenint unes menjadores que tenen força èxit al bell mig de la urbanització dels Boscos de la Batllòria, Riells i Viabrea. Hi ha anys que el nombre de lluers que les visiten és força destacable, sobretot en relació amb la dimensió del jardí. Aquest any s'ha donat el cas. A inicis de febrer el reclam del lluer es podia sentir des de tot el veïnatge proper. Tant moviment d'ocells en un jardí, que passa gran part de la setmana tancat, crida l'atenció de qualsevol mena de persona.
Aquí entra en acció el respectable senyor. Un senyor que amb l'objectiu d'aconseguir uns euros fa tot el que pot, tot i viure en una casa de 350m2. Els antecedents ja no eren bons; fa anys presumptuosament havia tallat les branques d'un pi de la nostra propietat ja que "molestaven" i no fa gaire vam poder gravar-lo dins la nostra propietat amb una eina sospitosa, ell al·legà que s'havia "colat" un gos. Avisat, semblava haver aturat la seva tendència delictiva. Res més lluny de la realitat.

Divendres passat, tot i ja quedar pocs lluers a les menjadores, el seu cant encara ressonava pel carrer, concretament, a casa de l'honorable senyor. Estava clar. Tot i així, pujo al segon pis, i al obrir al finestró ja no en queda cap dubte.




L'individu, fixant-se en les menjadores, devia pensar que podria muntar alguna cosa semblant al seu jardí, amb un objectiu antagònic: capturar-los.
Té un mínim de set lluers engabiats i recentment anellats, en un recinte força elaborat. Passen gran part del temps tapats. Des de casa, només és pot veure una desena part de la gàbia, per tant, el nombre d'ocells i, inclús d'espècies caçades, deu ser molt més elevat.

Evidentment, al segon, vam trucar als agents rurals. Aquests diuen que han de seguir un protocol, fins aquí bé. Després afegeixen que entre que ve Setmana Santa i el cap de setmana potser tarden uns deu dies en actuar. Tenint en compte que els té anellats (els podria vendre), que han de marxar cap a Escòcia-Escandinàvia i millor que passin el menor nombre de dies dins d'una gàbia, i que estan allà com a conseqüència indirecta nostra, no ens sembla que hagin de tardar tant. 

A veure com acaba el tema.

dilluns, 23 de març del 2015

Primeres arribades

Ja fa unes setmanes que la feina i els estudis m'impedeixen trepitjar camp tant com voldria, de tota manera, en aquests temps moderns, es pot gaudir de l'ornitologia sense sortir de casa (no és comparable però permet estar sempre informat). Multitud de webs; portals d'observacions, webcams, portals de fotos, fòrums de discussió, etc, dibuixen l'escenari de l'ornitologia en xarxa.
I principalment de dades de la xarxa es composa l'entrada d'avui.

A finals de març, amb el "boom" de la migració prenupcial gairebé a tocar, algunes de les espècies més primerenques ja creuen Catalunya amb rumb directe als seus llocs de cria. La majoria d'ocells migradors que observem ara, al març, no es quedaran aquí: assumeixen el risc de freds i nevades amb la intenció d'arribar al moment just al lloc que els ha vist néixer, a centenars i inclús milers de quilòmetres d'aquí. Cada espècie i ocell seguirà el seu ritme: hi ha espècies que per naturalesa són més primerenques que d'altres i també hi ha exemplars més tardans o més primerencs dins de la mateixa espècie.
Així doncs, les espècies més septentrionals que hivernen aquí ja van començar el pas a finals de febrer o inclús abans. Al mateix temps, algunes àguiles marcenques i els xarrasclets (per posar dos exemples) també començaven la seva migració des del continent africà, arribant aquí un mes més tard. En canvi, les espècies més lligades a la calor, com ara l'abellerol, encara els falta unes dues setmanes per començar a arribar. El gruix de les més tardanes no passarà per casa nostra fins d'aquí un mes i pico. I hi ha més encara, a la vegada que els primerencs i els tardans travessen rius, muntanyes i continents, alguns ocells locals ja es troben en plena nidificació. Un "lío" considerable!

A continuació, us poso una taula amb les primeres arribades d'enguany (fins avui, dia 23-3-2015) comparades amb les de l'any passat. El canvi de dates en les primeres cites d'un any a un altre no suposa cap tendència poblacional (s'hauria de fer un treball a consciència i a llarg termini per descriure possibles canvis fenològics). I és que pot ser que hi hagi un any en que un observador localitzi un falciot negre "temerari" a principis de març i no se'n torni a observar cap més fins al cap d'unes setmanes, essent possible que en un altre any (on la primera cita sigui més tardana/adequada) també hi hagin passat, sense ser vistos o informats. Diem, per tant, que les primeres arribades de cada espècie, fenològicament parlant, no ens diuen gran cosa (sempre hi ha l'excepció que trenca la regla). En contra, un nombre d'observacions elevat d'una espècie en dates primerenques si que ens pot donar més de pensar.
Per exemple, aquest any un cames llargues s'ha quedat tot l'hivern al clot de la Unilla. Aquest fet no ens ha de fer considerar l'espècie com a hivernant al país. En canvi, si ho haguessin fet diversos exemplars en diverses localitats si que hi podríem fer més "cabales", sobretot en el cas que es repetís l'any següent.



Pel que fa a l'actualitat de les rareses, estem de sort: s'han localitzat diverses arpelles pàl·lides russes repartides per diverses localitats del est/nord-est, per exemple, a Cassà de la Selva o Gallecs (aquí també una graula fa uns dies). A més, el flux dels anuals però escassos rascletons i polles pintades és ara més intens que en tot l'any.
Qui pugui que ho aprofiti!

dimecres, 18 de març del 2015

Construint el nou Atles

Gran part dels ornito-aficionats catalans estem, ara, ben enfeinats. La majoria de lectors ja sabran en tot detall la metodologia i l'objectiu de la nova iniciativa de l'ICO, l'Atles dels ocells nidificants de Catalunya 2015-2017, per tant, m'estalvio una explicació extensa. Només dir que és una iniciativa a la qual val la pena pujar-s'hi, que actualitzarà els mapes d'ocells nidificants al nostre país que són, per naturalesa, caduques. A casa, encara conservem el primer Atles, en aquells temps la nidificació de la tórtora turca era ben localitzada i el cant de l'alosa becuda encara ressonava per la timoneda d'Alfès. Veiem, doncs, que la distribució de les espècies canvia. Ho pot fer positivament, com és el cas del picot garser petit, com negativament, com seria el cas de la terrerola vulgar. Per poder estudiar i, conseqüentment, aplicar les mesures possibles, és indispensable conèixer en detall l'estatus poblacional dels nostres ocells. D'aquesta manera, la participació al projecte té una importància singular de cara a la conservació de les espècies i hàbitats vulnerables.
Es tracta de dedicar unes hores a prospectar cinc quadrats 1km·1km (dos hores cada un+ 1 hora nocturna en dos d'ells) amb l'objectiu d'anotar el màxim nombre d'espècies. A més, és recomanable visitar gran part del terreny (sinó tot) del quadrat 10km·10km assignat, per tal d'enregistrar encara més varietat i acabar de definir la localització d'algunes espècies considerades més escasses. Amb tot, alhora que aportem material indispensable per a la realització d'un projecte de gran port, tenim la excusa perfecte per explorar aquells racons més inaccessibles i acabar de descobrir les dinàmiques de nidificació de les espècies d'ocells del nostre entorn més proper (o no tant proper). Ha arribat el moment de donar una repassada a que aquella sureda raquítica castigada pel sol o a aquella diminuta fageda de muntanya baixa, a les quals, tot i tenir-les a tocar, mai havíem donat l'honor de la nostra visita amb prismàtics al coll. De ben segur, (i ho estic comprovant en primera persona) que alguns d'aquests llocs propers però relativament ignorats ens donaran més d'una sorpresa ornitològica.
Per exemple, jo, tot i encara haver fet poca feina, ja m'he reafirmat de que a les zones seques del baix-montsenyenques, el cargolet i el pica-soques blau gaudeixen d'alta densitat gràcies a les incomptables rieres que salpiquen les inacabables suredes, o que les tres espècies de picots prefereixen (i amb diferència!) les zones agrícoles amb activitat humana, que els silenciosos, solitaris i densos boscos autòctons.

Vistes al Montseny censant el quadrat. 15-3-2015

Encara queden molts quadrats per assignar, dels quals gairebé la totalitat (en especial els del Montseny; amb fagedes, avetoses i prats subalpins d'excepcionalitat geogràfica), compten amb zones d'altíssim interès. Si encara no en tingués cap, ni m'ho pensava!

Els quadrats blancs encara no han estat assignats

Per a mes informació sobre la metodologia i el projecte en general cliqueu a ICO.