dissabte, 25 de juliol del 2015

Conservacionisme de proximitat

Són molts els avesats a pensar que la natura pura, aquella a la que cal invertir esforç per preservar i temps per admirar, es troba ben lluny de les nostres fronteres; als vasts deserts, a les sabanes on hi corra el guepard o a les fràgils denses selves equatorials. Part de la població és propensa a pensar que, aquí, no poden existir unes dinàmiques naturals tan admirables. Aquestes idees diàfanes vénen lligades a una manca d'interès i respecte pel medi natural proper força preocupant.
El medi amb el qual convivim, ha estat afaiçonat per l'home des de fa mil·lennis, però només des de fa uns segles aquest afaiçonament ha arribat a un punt crític. L'ésser humà, històricament, no ha vacil·lat en expulsar espècies animals i vegetals en tots els llocs on s'hi ha atansat. Unes per persecució directa, d'altres per tenir uns requeriments ecològics no compatibles amb la proximitat humana, les espècies han anat caient a mesura que avançava la urbanització i la tecnologia. Avui en dia, ja no podem gaudir de les caceres dels llops a les muntanyes prelitorals catalanes, dels boscos de garrofers de la costa central o dels ramats de cérvols a les planes litorals. Però, tot i que aparentment sembli incongruent, no fa gaire temps el nostre territori era igual o més ric que moltes de les zones naturals que ara, recloses en els llocs més remots, es mostren per la televisió.
Efectivament, actualment quedem lluny de qualsevol culpabilitat d'aquesta precedent devastació, produïda inexpugnablement per l'avanç tecnològic sumat a una nul·la gestió ambiental (o més aviat, conscienciació ambiental, el terme "gestió" és contemporani als fets). Arribats i arrossegats a aquest punt, podem obviar el passat i seguir explotant i damnificant el territori de forma egoista i austera, o bé, intentar aturar, paralitzar d'una vegada el nostre costat devastador i inconscient, i així donar una oportunitat al medi que ens envolta.

Perdut i difuminat el gruix de la biodiversitat local, encara sobreviu a les nostres pertorbacions la part més ferrenya d'aquesta. I no és precisament petita ni li manca bellesa.
Depèn de la nostra voluntat (de la societat), protegir-la, salvar-la i conèixer-la. Malgrat els esforços que comporta en un estat on: no es dóna medi natural a les escoles, on les notícies mediambientals solen portar errors, on es confon conservació amb turisme i on els interessos econòmics encara tenen més pes que la protecció del medi.

Hem de posar remei, a unes idees mediambientals que dicten que la caça de mamífers és necessària per la falta de depredadors, mentre es posen traves al retorn d'aquests. I no vacil·len en crear unes polítiques cinegètiques que semblen voler extingir la guineu dels nostres camps. Es cacen conills fora de temporada per camps malmesos, mentrestant a la guineu (la seva principal depredadora) se la caça set mesos a l'any.
A uns ideals mediambientals que concedeixen la caça del cabirol i del cérvol en un grau inexplicable, per tal d'evitar la seva mínima expansió, tot afirmant que són espècies en clar augment que s'han de controlar. En comptes d'informar que la seva expansió no és més que una conseqüència de la seva massacre durant el segle passat, quan la precària mentalitat humana els havia fet desaparèixer del territori. Afegint, a més, que la seva alimentació malmet els boscos, mentre es permet que milers de vaques desertitzin cada any les muntanyes.
A uns ideals mediambientals que aprofiten la creació de parcs naturals per lucrar-se amb el bestiar boví i, queixar-se, si algun dels escassísims depredadors hi produeix alguna baixa. Els parcs naturals són creats per la natura o per la gent i les vaques?
A uns ideals mediambientals que permeten la caça de la tórtora i la guatlla a finals d'estiu, quan infinitat d'estudis demostren que la població d'aquestes pateix un declivi accentuat.

Ens hem avesat erròniament a un govern que no té respecte pel medi i s'aprofita de la poca memòria i/o la indiferència mediambiental de la major part de la població.
Ja és l'hora de no resignar-s'hi.

divendres, 17 de juliol del 2015

Fotos lleidatanes

 Les joves guineus, abundants als secans, encara es mostren despreocupades davant la presència humana. Comportament que canviarà amb la tardor.

Els polls de cucut reial ja s'independitzen de les garses que els han bonament criat, però la seva dependència amb aquestes no acaba aquí. El jove, després de descobrir un nou continent i de travessar el nostre mar dues vegades, l'any vinent tornarà als seus nius. Aquest cop, però, la seva visita al niu serà més breu, malmetent la posta de les garses i efectuant la pròpia.



Mussols comuns immadurs, ara, envaeixen els secans de ponent. Gairebé tots els marges rocosos amaguen les seves mirades penetrants.

Els torlits, com els mussols comuns, són més actius durant el capvespre i nit, però també es deixen veure a ple dia. 

 Aquest milà negre fa els seus primers vols, encara amb forces dificultats. D'aquí dos mesos la seva tècnica s'haurà perfeccionat prou com per travessar la península ibèrica i part d'Àfrica.

Els aterratges encara deixen molt a desitjar.

 Els falcons mostatxuts, més tardans, encara es troben en plena feina de reproducció. Ubicant el niu en els resistents i omnipresents nius de garsa, que tenen la generosa costum de construir, cada any, un de nou.


dimecres, 1 de juliol del 2015

El niu del picot garser gros

A tocar d'una petita riera, en una obaga fresca, una parella de picots garsers grossos tira endavant una nova generació.


La parella aprofita els troncs llargs i forts d'un petit bosquet de cedres, provinent d'un mas d'altres temps. El tronc ja té tres forats i és que a la espècie li agrada niar al mateix arbre any a any, sempre que la cria vagi bé. 
El silenci del lloc només és interromput pels crits de les guineus al març, pels lladrucs del cabirol a l'estiu, pels renills de les cries de senglar al juny i, com no, pels cants dels ocells durant la primavera. Cargolets, tallarols de casquet, oriols, merles, pinsans comuns i pit-rojos, són els millors cantadors de vora el niu. De fet, fixant-s'hi, tots ells es poden sentir en el vídeo que us penjaré a continuació.

El vídeo incorpora gravacions de quatre dies, tots gravats durant el mes de juny (dia 1, 15, 22 i 29). S'hi poden veure, doncs, gairebé tots els estadis de la nidificació del picot; ocells covant i pollets de diferents edats. En els canvis de dia, apareix la data a dalt a l'esquerra.. Les gravacions s'han fet amb l'ajuda d'un hide permanent, garantint la tranquil·litat dels ocells.
Si voleu, pugeu volum i qualitat per veure'l millor. No us el perdeu!